dimarts, 8 de març del 2016

Qué me pasa por la cabeza

Un día me aburría y decidí escribir todo lo que me pasara por la cabeza, hacer una escritura muy espontánea y, como resultado salió esto:




Azul, huevo frito, lámpara, silla, aburrimiento, ruido de un coche, mierda, que bonito es todo, ruido de horno, ahora no se que hacer y una radio de fondo. Esto no es poesía, ni lo quiere ser; ahora estoy alegre, ahora me enfado, todo pasa muy rápido. Gol! Ah no, una espinaca, un caracol, está solo! No juzgues! Perdón, me he equivocado. Esto huele a tostado.

Espero que mi paranoia os haya gustado :D
Atentamente, EC.

Què em passa pel cap


Un dia que m'avorria vaig decidir escriure tot el que em passes pel cap, fer una mena d'escriptura molt espontània i, com a resultat, en va sorgir això:



Blau, ou frit, cadira, làmpada, avorriment, soroll d'un cotxe, merda, que bonic és tot, soroll de forn, ara no se que fer i una ràdio de fons. Això no és poesia, ni ho vol ser; ara estic alegre, ara m'enfad, tot passa molt aviat, ja s'ha arreglat. Gol! Ah no, un espinac, un caragol, està tot sol! No jutgis! Perdó, m'he equivocat. Això fa olor de torrat.


Espero que us hagi agradat la meva paranoia :D
Atentament, EC.

Lectores! si queréis una traducción basta con que dejéis un pequeño comentario.






dilluns, 14 de desembre del 2015

Rojo

     Era de noche. Tarde, muy tarde. la noche era cálida pero fría al mismo tiempo, ideal para llevar a cabo lo que quería hacer. El viento soplaba suave y movía las hojas de los majestuosos arboles, lentamente, como una danza celestial. Tenia que llegar a tiempo para realizar mi gran sorpresa, seguro que le encantaría. Las calles estaban vacías y esto daba una sensación de bienestar muy relajante. Era una noche perfecta. En la mochila tenia los pétalos de rosa junto con su fragancia. También llevaba las sabanas de seda blanca para el contraste con el rojo de los pétalos de la bella flor. Lo había calculado todo a la perfección, de manera que todo encajaría. Los pétalos rojos contrastaban con el color azul de los ojos de aquella chica preciosa y la seda blanca era lisa como su pálida piel.

     Cuando llegué a la habitación del hotel donde habíamos quedado, me cambié la ropa. Me puse un traje formal con corbata, yo iría blanco y negro menos la corbata, que sería roja. Después, decoré la habitación. Una vez colocadas las velas, puse la tela de seda blanca sobre la cama y le puse los pétalos, muy rojos, encima. También puse la fragancia i acabé colocando las rosas en los extremos de la cama. Acabada mi tarea solo tenia que esperar a mi invitada, ella se pensaba que venia a hacer un casting pero la realidad era otra de muy distinta. Me amagué la sorpresa debajo de mi camisa i ella llegó. Iba perfecta para la ocasión, llevaba puestos unos tacones negros, un vestido corto de color rojo y su melena pelirroja flotaba en su espalda pálida. Mi intención era hacerla creer que tenia segundas intenciones, que la quería seducir, y lo conseguí.

     Poco a Poco me fui acercando hacia ella, sus ojos me miraban con deseo. Estábamos a pocos centímetros el uno del otro y nos miramos durante un minuto eterno. Sin decir nada, la chica se fue acercando hasta que nuestros labios se tocaron y me besó muy delicadamente. El ritmo de la pasión fue subiendo y, cuando la tuve sujetada a la cama, la inmovilicé. Aquella seria mi obra maestra, agarré el cuchillo de carnicero de mi padre y empecé a hacerle cosquillas. Lentamente la chica empezó a suplicarme que no lo hiciese, sin embargo la adrenalina de mi cuerpo subía al mismo ritmo que sus suplicas. Cuando realicé el primer cote en aquella piel tan delicada i pálida un grito espantoso surgió de su boca. Con el cuchillo bien agarrado con mi mano izquierda le corté la garganta acabando así con su sufrimiento. Cuando acabé con ella cogí una rosa y la coloqué donde había clavado el cuchillo y puse el cuerpo sin vida encima de la seda blanca con los pétalos. Era la combinación perfecta, un matiz blanco y rojo y una chica preciosa. Sin duda alguna aquella era mi gran obra.

     Meses después, una mañana mientras me preparaba para ir a trabajar en la carnicería, entraron muchos policías en mi casa y me llevaron a prisión por la obra de arte que había realizado. Actualmente aún estoy allí, todos los presos que hay me tratan mal día a día, pero ellos no entienden lo que hice aquel día. En mi celda no hay nadie más que yo, consideran que soy un maniático y que no me puedo ver con nadie, especialmente si son mujeres. Todo va a acabar dentro de unos días, he oído que un grupo de presos quiere entrar en mi celda y me quieren hacer lo mismo que yo hice a la pelirroja.




Este texto solo es un fragmento, el final no tiene perqué ser el que se muestra.

Atentamente, EC.

divendres, 6 de març del 2015

Vermell

     Era de nit. Tard, molt tard. El vespre era càlid però fred a la vegada, ideal per fer el que em proposava. el vent bufava suau i movia les fulles dels majestuosos arbres, lentament, com una dansa celestial. Havia d'arribar a temps per fer la meva gran sorpresa, segur que li encantaria. Els carrers estaven buits i aquest fet provocava una sensació de benestar molt relaxant. Era una nit perfecta. A la motxilla hi duia els pètals de rosa amb la seva fragància. També hi duia els llençols de seda blanca perquè fes contrast amb el color vermell dels pètals de la bellíssima flor. Tot ho havia calculat a la perfecció, de manera que tot encaixaria. Els pètals vermells contrastaven amb el color blau cel dels ulls d'aquella noia preciosa i la seda blanca era llisa com la seva pell pàl·lida.

     Quan vaig arribar a l'habitació de l'hotel a la qual havíem dit de veure'ns, em vaig canviar de roba. Duia posat un vestit formal amb corbata, jo anava blanc i negre excepte per la corbata que era de color vermell. Seguidament, vaig decorar l'habitació. Un cop col·locades les espelmes per tot arreu, vaig posar la tela de seda blanca damunt el llit i la vaig farcir de pètals molt vermells. Vaig escampar la fragància i vaig acabar col·locant les roses als extrems del llit. Un cop acabada la meva tasca només calia esperar la meva convidada, ella es pensava que venia per a fer un càsting però la realitat era una altra de ben diferent. Em vaig amagar la sorpresa final davall la camisa i ella va arribar. Anava perfecta per a l'ocasió, duia posats uns tacons negres, un vestit curt de color vermell i la cabellera pèl-roja flotava a la seva esquena pàl·lida. La meva intenció era fer-la creure que anava amb segones intencions, que volia seduir-la i ho vaig aconseguir.

     A poc a poc em vaig anar atracant cap a ella, els seus ulls em miraven amb desig. Estàvem a pocs centímetres l'un de l'altre i ens vam mirar durant un minut etern. Sense dir res, la noia va anar atracant-se fins que els nostres llavis es van tocar i em va besar molt delicadament. El ritme de la passió anava pujant i, quan la vaig tenir ajaguda al llit, la vaig immobilitzar. Aquella seria la meva obra mestra, vaig agafar el ganivet de carnisser del meu pare i vaig començar a fer-li pessigolles. Lentament la noia va començar a suplicar-me que no ho fes, l'adrenalina del meu cos, però, anava pujant al mateix ritme que ho feien les seves súpliques. Quan vaig fer el primer tall a aquella pell tan delicada i pàl·lida un crit espantós va sortir de la seva boca. Amb el ganivet ben agafat amb la meva mà esquerra li vaig clavar al coll acabant així amb el seu sofriment. Quan vaig acabar amb ella vaig agafar una rosa i la vaig col·locar allà on havia clavat el ganivet i vaig posar el cos sense vida damunt la seda blanca amb pètals. Era una combinació perfecta, un matís de blanc i vermell i una noia preciosa. Sens dubte aquesta era la meva gran obra.

     Mesos després, un matí quan em preparava per anar a treballar a la carnisseria, van entrar molts policies per la porta de casa meva i em van dur a la presó per l'obra d'art que havia realitzat. Actualment encara hi sóc, tots els presos que hi ha em tracten malament dia a dia però tanmateix ells no entenen el que jo vaig fer aquell dia. A la meva cel·la no hi ha ningú més que jo, consideren que sóc un maniàtic i que no puc veure ningú, especialment dones. Tanmateix tot acabarà d'aquí a uns dies, he sentit que un grup de presos vol entrar a la meva cel·la i em vol fer el mateix que vaig fer a la pèl-roja.



Aquest text només és un fragment, el final no té perquè ser el que es mostra.

Atentament, EC.