Quan vaig arribar a l'habitació de l'hotel a la qual havíem dit de veure'ns, em vaig canviar de roba. Duia posat un vestit formal amb corbata, jo anava blanc i negre excepte per la corbata que era de color vermell. Seguidament, vaig decorar l'habitació. Un cop col·locades les espelmes per tot arreu, vaig posar la tela de seda blanca damunt el llit i la vaig farcir de pètals molt vermells. Vaig escampar la fragància i vaig acabar col·locant les roses als extrems del llit. Un cop acabada la meva tasca només calia esperar la meva convidada, ella es pensava que venia per a fer un càsting però la realitat era una altra de ben diferent. Em vaig amagar la sorpresa final davall la camisa i ella va arribar. Anava perfecta per a l'ocasió, duia posats uns tacons negres, un vestit curt de color vermell i la cabellera pèl-roja flotava a la seva esquena pàl·lida. La meva intenció era fer-la creure que anava amb segones intencions, que volia seduir-la i ho vaig aconseguir.
A poc a poc em vaig anar atracant cap a ella, els seus ulls em miraven amb desig. Estàvem a pocs centímetres l'un de l'altre i ens vam mirar durant un minut etern. Sense dir res, la noia va anar atracant-se fins que els nostres llavis es van tocar i em va besar molt delicadament. El ritme de la passió anava pujant i, quan la vaig tenir ajaguda al llit, la vaig immobilitzar. Aquella seria la meva obra mestra, vaig agafar el ganivet de carnisser del meu pare i vaig començar a fer-li pessigolles. Lentament la noia va començar a suplicar-me que no ho fes, l'adrenalina del meu cos, però, anava pujant al mateix ritme que ho feien les seves súpliques. Quan vaig fer el primer tall a aquella pell tan delicada i pàl·lida un crit espantós va sortir de la seva boca. Amb el ganivet ben agafat amb la meva mà esquerra li vaig clavar al coll acabant així amb el seu sofriment. Quan vaig acabar amb ella vaig agafar una rosa i la vaig col·locar allà on havia clavat el ganivet i vaig posar el cos sense vida damunt la seda blanca amb pètals. Era una combinació perfecta, un matís de blanc i vermell i una noia preciosa. Sens dubte aquesta era la meva gran obra.
Mesos després, un matí quan em preparava per anar a treballar a la carnisseria, van entrar molts policies per la porta de casa meva i em van dur a la presó per l'obra d'art que havia realitzat. Actualment encara hi sóc, tots els presos que hi ha em tracten malament dia a dia però tanmateix ells no entenen el que jo vaig fer aquell dia. A la meva cel·la no hi ha ningú més que jo, consideren que sóc un maniàtic i que no puc veure ningú, especialment dones. Tanmateix tot acabarà d'aquí a uns dies, he sentit que un grup de presos vol entrar a la meva cel·la i em vol fer el mateix que vaig fer a la pèl-roja.
Aquest text només és un fragment, el final no té perquè ser el que es mostra.
Atentament, EC.
