Un dia que m'avorria vaig decidir escriure tot el que em passes pel cap, fer una mena d'escriptura molt espontània i, com a resultat, en va sorgir això:
Blau, ou frit, cadira, làmpada, avorriment, soroll d'un cotxe, merda, que bonic és tot, soroll de forn, ara no se que fer i una ràdio de fons. Això no és poesia, ni ho vol ser; ara estic alegre, ara m'enfad, tot passa molt aviat, ja s'ha arreglat. Gol! Ah no, un espinac, un caragol, està tot sol! No jutgis! Perdó, m'he equivocat. Això fa olor de torrat.
Espero que us hagi agradat la meva paranoia :D
Atentament, EC.
Lectores! si queréis una traducción basta con que dejéis un pequeño comentario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada